26/12/08

Madrigal XX (He reposat de tu, amor...)

He reposat de tu en el camp d'espigues madurat al sol
Que has ofert als meus somnis, anhels fets versos per recitar-te, amor.
I ets porpra pausada en la peresa quan duus el nom de l'aigua
En la mirada que m'esguarda i em beu per sollar-me l'ànima amb els llavis,
I sóc cos dins del teu cos, reclòs en el primer batec que impregnà el teu cor,
Record i ombra, dibuixats en la memòria de la llum; en els parpres teus també.

He reposat de tu en la puresa del dia acabat de sembrar en les paraules,
Que he pronunciat per si el silenci m'engolix lentament cap a la foscúria del món
I has esdevingut metgia i guany, escó on calmar la fadiga, candidesa i lluïssor,
I mantens l'equilibri dels moviments perennes de tot el que envolta la vida,
I m'he convertit en temps que transcorre, busca en l'esfera del teu pit
Quan tornes a mi com el torrent muntanya avall, com l'onatge que duu la sal, la mar sencera.

He reposat de tu, amor, on el repòs és totalitat teva.

Cap comentari: