27/4/10

Madrigal XXVIII (Serà una pregunta, mai un dubte)


Serà una pregunta, mai un dubte, transitar la drecera sinuosa
Que enllaça, com diàfana creença, el batec del meu cor al teu clar si de nacre,
Que camina nord enllà, com la quietud màxima, des de l'atzar
Fins a l'heretgia de voler esdevenir revolta per a la Natura.

Gotes càlides. Tempesta. I als ulls, el trànsit ens transmuta la sang
En àmfora desitjosa, a vessar del vi madurat en aroma de luxúria.
On reposa l'onatge de la mar quan ha abastat la pell de qui desitja,
Una vegada que ha sofert i tastat el gust de l'amor?, em preguntaves.

I deixem salpar en èxode les respostes, afuades les veles
Per l'oratge d'una nostàlgia captiva que ens murmura:
Heu escoltat mai les paraules efímeres del silenci?
Pareu l'orella i sabreu els enigmes ocults d'una vida magnànima.

Cap comentari: