Mentre oferies a la meva boca el dolç nèctar delirant de l’Elisi?
Recordes quan modelava entre els meus llavis
La tibantor del teu deler fet d’aigua i terrissa clara?
Recordes quan el repòs entonava melodies apreses durant l’alliberació
Del cos captiu, tot just abandonat al mossec més tendre
I un raig desprès ens visitava amb els corpuscles de les albes paraules descobertes?:
Rèiem llavors desvetllant els secrets de l’epidermis, enlairades les ànimes de llibèrrima joia.
Recordes quan l’atmosfera se sadollava amb la flaire de la teva mirada
De llacuna plàcida i el meu cor aturava el batec per nedar-hi i fer navegar els besos
Érem temps d’ambre a la deriva dels marenys on brunzien les hores
Agitant èlitres de seda sota l’oreig cadenciós de l’alè.
Recordes quan els mots s’absentaren perquè les boques fossin més àvides?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada