26/12/08

Madrigal XXII (Res més que els teus ulls...)

Res més que els teus ulls per fer el coixí dels meus somnis,
L'aigua contra la set de l'enyorança del mossec,
Del teu ventre de bresca, de la teua córpora melosa
Desada al meu recer per nodrir-me en l'abraçada.

Res més que els teus ulls per nedar cap a la llum més pura,
Per subsistir enmig del famolenc silenci de l'aïllament
Mentre espere que dels teus llavis esclate la paraula
Que et porte davant meu vestit amb màgia de presències.

Res més que els teus ulls, amor, per suportar el deliri pel teu retorn.

Madrigal XXI (Si he de posar nom...)

Si he de posar nom a les teves mirades d'heura enfiladissa,
Les invocaré com qui clama la tempesta enmig de la calma de l'ànima
Car t'espere a trenc d'alba quan el pas lent de cada busca
Dibuixa en el silenci les lletres del teu cos.

I desxifro els teus llavis tendres en la fosca que m'embolcalla,
En els besos que imagino lliscant-me cap endins.
Com sagetes certeres que s'enfonsen en l'estesa fragrant de la murta
Travessant la salabror de la pell quan era tast i no record.

I respiro les hores i les mastego com si es tractés de la pròpia vida,
I vesteixo l'ànima per bastir-la en enderroc de l'absència
Fins que se m'escantella el cor contra el viu mur d'enyorança
Que s'ha erigit, amor, entre el teu temps i les meves hores soles.

Madrigal XX (He reposat de tu, amor...)

He reposat de tu en el camp d'espigues madurat al sol
Que has ofert als meus somnis, anhels fets versos per recitar-te, amor.
I ets porpra pausada en la peresa quan duus el nom de l'aigua
En la mirada que m'esguarda i em beu per sollar-me l'ànima amb els llavis,
I sóc cos dins del teu cos, reclòs en el primer batec que impregnà el teu cor,
Record i ombra, dibuixats en la memòria de la llum; en els parpres teus també.

He reposat de tu en la puresa del dia acabat de sembrar en les paraules,
Que he pronunciat per si el silenci m'engolix lentament cap a la foscúria del món
I has esdevingut metgia i guany, escó on calmar la fadiga, candidesa i lluïssor,
I mantens l'equilibri dels moviments perennes de tot el que envolta la vida,
I m'he convertit en temps que transcorre, busca en l'esfera del teu pit
Quan tornes a mi com el torrent muntanya avall, com l'onatge que duu la sal, la mar sencera.

He reposat de tu, amor, on el repòs és totalitat teva.

2/12/08

Madrigal XIX (Dies de llum)

Quin gust té la teva ombra quan el seu lleu frec
És cadència i remor silenciosa, amor, quan ja no puc estimar?
Quina aroma té el retorn del llavi avesat al gust
de les fruites llunyanes de l'absència?

Respostes sense preguntes que corren endins, endins
De mi i saben com retornar-me la tristesa de la buidor extrema.

Ha caigut el madrigal de la rosa marcit de solitud,
Rosegat per la dèria, derrotat entre freds presagis,
Fràgil com pronunciar paraules tendres enmig de l'huracà,
Subtil i ple de misteris mentre el món rodola de nou.

Capgira el decurs del temps, violenta l’avatar del món,
Adoba la terra tota per resorgir amerat de primavera
Arrel de l'aire preparada per ésser respirada i consumida,
Lluerna per assetjar el camí pregon i estret de l'existència.

Recorda, amor, el tast dels dies de llum, quan estimar era tan fàcil
Com descobrir la nuesa nostra enmig del bes, del cel i la xardor.