26/12/08

Madrigal XXI (Si he de posar nom...)

Si he de posar nom a les teves mirades d'heura enfiladissa,
Les invocaré com qui clama la tempesta enmig de la calma de l'ànima
Car t'espere a trenc d'alba quan el pas lent de cada busca
Dibuixa en el silenci les lletres del teu cos.

I desxifro els teus llavis tendres en la fosca que m'embolcalla,
En els besos que imagino lliscant-me cap endins.
Com sagetes certeres que s'enfonsen en l'estesa fragrant de la murta
Travessant la salabror de la pell quan era tast i no record.

I respiro les hores i les mastego com si es tractés de la pròpia vida,
I vesteixo l'ànima per bastir-la en enderroc de l'absència
Fins que se m'escantella el cor contra el viu mur d'enyorança
Que s'ha erigit, amor, entre el teu temps i les meves hores soles.