Que és irresistible com respirar o moure's o viure simplement?
Com batega la bellesa a les artèries del geni en constatar
Que una petita igualtat capgirarà la percepció de l'Univers?
Si les masses varien, s'amplien i es multipliquen els batecs?
Del ventre de la bella estant, burla el savi l'encarcarada
Impostura d'una ciència que es fa vella, amb un posat somrient.
A la debilitat que mina fins i tot la intel•ligència i el posat més auster.
Potser algun il·lús ha cregut la màgia ofegada als pous de la ciència
fins que ha vist emergir triomfant la deessa que torna l'escèptic creient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada