Closos en la música dels núvols callats.
Em cantusseja el cor mentre el golut aliment m'ofereixes,
Com pare, com mare amatent que vigila la seua puixant descendència
I evoca amb orgull la flor nascuda del ventre,
La llet que brollà de la sina de blanc pleniluni.
Mastegues lentament l'amor amb la dolça mirada suspesa
En un temps que el volem detingut, real, nostre,
I tota sorda paraula emet sons per a oferir
Alleujament a la mar, oneig a la roca subtil,
Que acull quedament els bots amb les àvides veles,
Amb la forma promesa del retorn esperat.
Amor amor, espill de mes pròpies mirades vers els teus ulls,
Mastegues de nou, com al començament dels jorns lluny de mi,
I ets ara tan present, tan present i tangible
Que la pell es desborda amb el tacte dels teus dits
I arriba a la riba on la sorra es barreja fins a fondre's
En impulsos que portaran la tempesta pacífica de besar-nos les boques.
Mai cap ull ha pogut presenciar embranzida més tendra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada