Mentre sis perles queien per la gravetat gronxades:
Les quatre, les cinc, fins a deu degotejos
Marcaren la tornada a la nua ciutat desparellada.
Premies tan fort la rosa bategant del cor
Que el trànsit de la sang al teu pols s'aturava
Per gaudir-te encara més,
tímid arquer de sagetes nocturnes.
Avui m'he llevat amb l'estesa absent de la teua superfície
I no he patit, no, que restaven intactes
Les sis perles d'ahir acarades al mar
Precipitades dins nostre amb la pluja i els llamps del capvespre.
Rere la bella carn, amor, anit et vaig veure l'ànima somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada