29/9/08

Madrigal V (Amor sense comparances)

Rutina que remou les entranyes.
I em sé trista perquè les hores
Llisquen en el meu interior i en compto
El degoteig.

Amor, on has guardat el teu cor?

No, no hi ha cel amb qui comparar
L'extensió de les miríades d'esguards
Amb què m'has cobert sota el ras firmament
De l'oblidada solitud sense metgia.

Amor, cap a on has alçat el meu cos?

Record que rastreja els reguitzells.
I sento la pluja que espera la collita
De les teves palmes en la pell que mor
Enmig del vagareig.

Amor, quins senyals em deixes?

Em parlaven de tu els vorals feréstecs,
De les senderes sinuoses dels malucs,
Agermanats amb les corbes de rosada
I amb les gotes de la teua geografia.

Amor, em mussitaràs on és el teu orient?
Potser quan tornis? No tens comparances…

Cap comentari: