27/10/08

Madrigal XVII (Pòrtic de llum)

Folla i fervent, amb la mà amarada de mi,
Amb el nèctar recol•lectat avui, on les hores són totes teves
Em despulles, em desfulles fins que reste afirmació nua,
Pòrtic de llum que t’acull entre la humitat i els signes.
Enmig de tot allò que t’impregna la vida
De resina vegetal on adherir-m’hi en silenci
I callo i esdevens paraula i parlo i ets el tifó que m’embarga la gola.
T’he desxifrat en el transcurs erràtic dels núvols,
En les petites pedres vora el riu trepitjades
Perquè ets tu el missatge aeri de l’oreneta que torna,
L’oració del vent que cap a migjorn salpa.
Escullera i conhort, sorra i impaciència,
Llebeig suau per al velam del meu esperit,
Et tinc tatuada a la maresma del cor,
On creix el sud per al brancam de l’om.
Arrela’m, fes-me bosc gestat a l’empar de la teua escorça,
Torna’m sal per als manglars dels teus llavis
I la meua saba esdevindrà vigia en vetlla constant dels teus somnis,
Bàlsam aromàtic per a les antigues nafres.
Ferides fondes que guareixen en sentir i escoltar
La teva veu d’aigua escolada de la nívia puresa,
Espill de mi quan s’ajorna el reflex en l’aresta més aguda del moment.
Alleugeriré el llast de mots minerals que et reclamen
Per convocar vers tu les aigües i els reflexos del sol
Sobre el tàlem de les fulles que ets, amor, per al meu repòs igni i jaent.