Amb la satisfacció de tenir els meus braços al teu recer
I esdevindré aire per a la teva pell estiuenca
Si tu em vols vora teu en alenar oxigen de carícies.
Ofereix-me la llum en la ceguesa, l’aliment en la fam, els teus llavis
Per travessar les arenes més àrides esteses per l’absència
Sublimada en aigua quan tu beus per les escletxes
D’aquest cos meu transmutat en gruta humitejada.
Espeleòleg de la teva pell, esdevinc nounat en descobrir-te primerencs porus on aturar
L’embat dels braços convertits en mars crescudes, molins de vent nobles
I remor de palmeres agitades sota el plom del capvespre
En l’hora intensa on la meua veu esdevé per tu clam i rugit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada