Despulles de dolor d’oblit arrencades al viu,
Suor en cambres alienes com coliseus alçades,
Recança de vi, present de circumstància ensorrada.
T’he rememorat ardidament enmig del dol de tenebra,
He aplanat els esglaons de la nit, fins tornar-los promesa veremada,
He baixat a la por entre comiats i pregàries,
I he tret forces del no-res, tan sols per estimar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada