27/10/08

Madrigal XVIII (Llum de vida)

Llum de vida, amor pur i perenne,
Seràs visible gràcies a la memòria
I a la fam per tenir-te,
Lluerna i aliment en la presència,
En la música que no calla
Amb el soroll de la llunyania
I veu temperada, xiuxiueig a frec del cor en el rencontre.
He escolat els somnis al lloc on la matinada
Esdevé calaix per desar-hi els sentiments dels amants,
La llum encadenada a les baules del teu melic
Creat perquè els dits em puguin subsistir
En la desolació de la resposta
No apresa ni acceptada del silenci
Contra les toves paraules que em dediques.
He collit els mots que has sembrat per a mi
Als bancals misteriosos de l’ànima,
Com fruits esperats sense pregunta,
Regats només amb la certesa líquida
Que estimar-te era l’únic camí
Dibuixat, amor, a la vall de la vida.

Cap comentari: