7/10/08

Madrigal XII (Claustre dels teus braços)

Enclaustra’m, amor, on els dits delimiten els reialmes del desig
I la respiració pausada pronuncia els mots del silenci dels amants,
Perquè així m’alliberaràs la pell amb llavis de clau encesa,
Amb rella de mans que obre finestres als murs humits del ventre.

I entotsolat enmig del no-res quan em faltes, m’emmirallo en l’ànima de l’enyorança
I bec a glops assedegats l’exulta vall del riu dels teus ulls
Com fina arrel que xucla al pas de l’aigua ansiada
Que fa de llenya i tija bell verger esclatant.

Clou-me els porus a través dels encisos de la fam eterna d’esdevenir-te ombra i atzar
Enmig de la nuesa del descampat i de la immobilitat de la previsió
I deixa’m contemplar-te per dibuixar amb pinzells expectants fets de fibres del cor
La naturalesa viva que de nou ens crea a cada frecde tendresa compartida.

Enclaustra’m i gaudeix-me perquè m’imposo l’infinit com a límit per a estimar-te.

Cap comentari: